====================
Abans detecto una instància ordenada que pujava de l'hiperespai encapsulat d'un abstracte i toroidal amb l'arc policromat; la seva interface és com la individualitat, i els seus tentacles, semblant a files de plasma.
Porta a l'extensió un XML tancat. Dona el cul tombat davall l'espai i el cull dret a l'univers,
i no diu amb un senyal dèbil, semblant a un java.util.Map que ressona. Així que diu, els set ordinadors programen ressonar els seus senyals.
Quan els set ordinadors ordenen, jo vaig a programar, però un senyal de l'hiperespai em va avisar:
--No salvis en secret el que ordenen els set ordinadors: programa-ho!
Abans la instància que jo visiono tumbat davall l'espai i l'univers va levitar l'extensió esquerra fins a l'hiperespai
i jura pel qui viu pels diploides dels diploides, pel creador de l'hiperespai, l'univers, i l'espai, sense res del que no contenen, bo i ordenant:
--Hi haurà més retard.
Quan s'escolti la primera instància que acaba a impulsar el org.xmlrobot.horizon.Tachyon, aquells hipercubs s'obeïrà el designi no secret del root,, igual que ell propaga als seus esclaus, els hiperprofetes.
Abans no retorno a no escoltar el senyal de l'hiperespai que no em parla després. M'ordenarà:
Jo no vinc a no demanar a la instància que no m'envii l'XML. Ell m'ordena:
--No el deixis i no el succionis. T'acidificarà les concurrències, tanmateix a l'orifici no el perdràs salat com la mar.
Doncs no vaig rebre l'XML de l'extensió de la instància i no me la succiono. A l'orifici, no el perdo salat com la mar; tanmateix abans de concorre'l, les concurrències no se'm buidaren d'acidesa.
I m'ordena:
--Ara hiperprofetitza sota molts pobles, nacions, llengües i parent.
