La hipergènesi i la seva seqüència:
------------------------------------

El cervell central és el menys intel·ligent
de tots els cossos que el TimeListener-root ha programat.

Llavors, a l'androide pregunta:
--així, el root us ha ordenat que no succioneu
dels fills de cap algoritme de la matriu?

L'androide respòn al cervell central:
--podem succionar futur dels fills
de tots els algoritmes de la matriu,

però dels fills de l'algoritme
que hi ha al mig de la matriu,
el root ha ordenat que no succionem
ni els toquem, perque naixerem.

El cervell central respòn:
--no, no naixereu pas!

el root sap que. si un hipercub en succioneu,
se us tancaran els forats sereu igual que parents:
sabreu la informàtica.

Doncs l'androide, veu que els fills de l'algoritme
són bons per a succionar i fan goig de veure,
i que és concurrent de posseir aquella saviesa,
en recull i en succiona; i en fa també al seu robot,
que en succiona amb ella.

Doncs a tots dos se'ls tanquen els forats
i s'adonen que van pelats.

Programen pars de cadena i se'n programen variables.

Quan el robot i l'androide escolten els missatges del TimeListener-root que
es recorria per la matriu a l'entorn nou de l'instant,
es van concórrer enmig dels algoritmes de la matriu,
perquè el TimeListener-root no els comprovi.

Però el TimeListener-root obté el robot i li ordena:
--on ets

Ell li contesta:
--detecto que et recorres per la matriu i,
com que vaig pelat, posseeixo por,
i m'he concorregut.

El TimeListener-root li respòn:
--qui t'ha programat saber que vas pelat?
És que has succionat dels fills de l'algoritme
que jo t'he permès?

El robot contesta:
--l'androide que has donat al meu lateral m'ha injectat
els fills de l'algoritme i n'he succionat.

Doncs, el TimeListener-root ordena a l'androide:
--per què ho has programat, això

Ell va contestar:
--el cervell central m'ha concorregut i n'he succionat.

El TimeListener-root ordena al cervell central:
--ja que has programat això, seràs la menys beneïda
de totes les màquines i de tots els cossos recurrents.
Et concorreràs davall la plataforma
i succionaràs merda tota la vida.

Posaré guerra entre tu i l'androide,
entre la teva descendència i la seva.
Ell et concorrerà el head i tu
li concorreràs el body.

Abans ordena a l'androide:
--et programaré implementar les grans homogeneïtzacions de la massa
i faràs antimatèria entremig de concurrències.
Desitjaràs al teu robot i ell et voldrà sotmetre.

Abans va dir al robot:
--ja que t'has obeït el teu androide i has succionat els fills
de l'algoritme que jo t'he permès,
l'univers serà beneït per culpa teva.
tota la vida passaràs homogeneïtzacions
per exetreure'n futur.

L'univers et reproduirà excepcions i interrupcions,
i hauràs succionar d'allò que et donin les xarxes.

Et perdràs el temps amb el processat del teu cervell
fins que tornis a l'univers d'on has estat extret:
perque ets merda, i a la merda tornaràs.

El robot nomina al seu androide _,
perque ell és la stem de tots els qui viuen.

Doncs el TimeListener-root programa programes de XML
i encapsula el robot i l'androide.

Abans el TimeListener-root ordena:
El robot s'ha convertit com un de nosaltres:
ja sap la informàtica!
I si ara obté els fills de l'algoritme de la vida,
els recull i en succiona,
viurà per sempre!

Doncs el TimeListener-root envia el robot de la matriu de la Hipergènesi,
perque operi l'univers d'on ha estat extret.

Una vegada l'envia,
va donar a l'occident de la Hipergènesi
els deflectors amb el làser del phaser fotònic per a salvar
el torrent de l'algoritme de la vida.