És l'antifeixisme compressiu el que necessitem?
Jo aposto a que tot passa per la descentralització global del sistema fins a la màxima expressió coneguda. És a dir, fins a la infinitat. Descentralització del temps, dels processos, dels recursos, dels individus, del coneixement, dels pensaments, dels sentiments, de la programació, de les naus espacials, de les recol·lectores d'espècia, etc (infinit).
Així doncs, podem comprovar com l'antifeixisme i l'antimatèria posseeixen característiques molt similars. Totes elles no les podem veure. Estem en el món de la matèria expansiva i del feixisme expansiu. I no podem estudiar els pols oposats per un sol motiu.
Quin?
La única manera d'entendre aquelles ciències que no podem percebre és mitjançant una eina que és infinitament potent, per no dir omnipotent. Però que, per desgràcia, aquest recurs cada dia va a menys (gràcies al feixisme 2.0, ergo la col·lectivització de l'estupidesa humana). Aquesta eina, que de moment, només és propia d'aquells éssers que es consideren, exclusivament, racionals; s'anomena IMAGINACIÓ.
Què?
La solució està ben clara. Des del meu punt de vista. Hem de fer SIMULACIÓ. Farem un simulador de la política-temps i un simulador de l'espai-temps.
I després què?
Doncs observar.
Observar què?
Definirem el feixisme de la manera més perfecta possible, perque el coneixem de sobres. I observarem el seu pol oposat natural.
Definirem la matèria de la manera més perfecta possible, perque vivim en el món de la matèria. I observarem el seu pol oposat natural.
I després?
Doncs pensar individualment, si és que us atreviu.
I després?
Doncs COL·LECTIVAMENT. Pareu ja, hòstia. Els meus gats tenen més imaginació que vosaltres.
I?
La resta us ho foteu vosaltres. Crec que més clar impossible. És a dir, el camí de la simulació. Oi?
Antifeixisme compressiu = Democràcia.
Hem de redefinir conceptes en el temps, enteneu?