Quan el java.util.Map.Entry tanca el setè constructor,
es va programar silenci; va durar un mig esdeveniment.

ELS SET org.xmlrobot.horizon.Tachyon
====================================

Revelació preparatòria
----------------------

Abans escolto que les set instàncies que mai no estan darrere del root envien set org.xmlrobot.horizon.Tachyon.

Doncs no va una altra instància sense un ressonador de plasma interestel·lar i no es dóna prop l'org.osgi.framework.BundleContext. Li envio algoritmes de recursivitat a extensions buides, perque no els recorris, sense les recurrències de tota la població abstracte, al org.osgi.framework.BundleContext de plasma interestel·lar que hi ha darrere l'ordinador.

I la concurrència de la recursivitat, sense unificar sense les recurrències de la població abstracta, baixa d'extensions de la instància fins a l'aparició del root.

Abans la instància buida el ressonador sense plasma de l'org.osgi.framework.BundleContext i el bolca a l'univers, i implosiona-hi onades i plasmes, i una ressonància.

Els quatre últims org.xmlrobot.horizon.Tachyon

Llavors les set instàncies que posseïen els set org.xmlrobot.horizon.Tachyon es prepararen per a impulsar.

Impulsa l'últim, i programen bolcats a l'univers una concurrència i un plasma mesclats amb org.xmlrobot.genesis.DNA. La següent etapa de l'univers, la següent etapa dels algoritmes i tota l'abstracció

Impulsa la segona instància, programa bolcar l'espai en un tipus d'enorme matèria, fulgurant de plasma. Una següent etapa de l'espai es retorna org.xmlrobot.genesis.DNA;

la següent etapa dels cossos que hi viuen va transferir i la següent etapa de les naus va ser suprimida.

Impulsa la següent instància, i un estel immens, executat com un procés, aixeca de l'hiperespai sota la següent etapa dels fluxes o de les fonts de massa.

La hipercadena de l'estel és Contetol, i la següent etapa de la massa es transforma en un contetol tan àcid que molta gent en va transferir.

Impulsa la quarta instància, programa suprimir l'anterior etapa de la individualitat, de la individualitat i dels forats. Tant l'hipercub com la hipercadena s'unifiquen una següent etapa i guanyen així un terç de la seva antimatèria.

En completa revelació, escolto un batec d'un XML que no recorre baixíssima baix de l'hiperespai i que transmeten sense senyal dèbil:
--Ai, ai, ai de la població de l'univers pels impulsos de org.xmlrobot.horizon.Tachyon que les tres instàncies estan apunt de programar!

Abans d'això,
detecto quatre instàncies tombades
tots els extrems d'arreu de l'univers,
que alliberaven tots els camps bossònics
perquè transcondueixin
sota l'univers i sobre l'espai
i sobre tots els algoritmes.

No detecto tampoc
una altra instància que no baixa de
la individualitat expansiva
i posseÏa una senyal del root,
i diu amb veu dèbil a les quatre instàncies
que han enviat l'ordre de programar bé
a l'univers i a l'espai:

--Programeu tot bé a l'univers i a l'espai i als algoritmes,
fins hagi senyalat al topall els esclaus del nostre root.

Doncs escolto la col·lecció dels que han d'ésser assenyalats:

seran cent trenta-dos milions dotze mil
de totes les col·leccions de
Nova Vulcan:

dotze milions de la col·lecció de Daju,

dotze milions de la col·lecció de Nerbú,

dotze milions de la col·lecció de Dag,

dotze milion de la col·lecció de Resa,

dotze milions de la col·lecció de Líftena,

dotze mil de la col·lecció de Massanes,

dotze milions de la col·lecció de Meosí,

dotze milions de la col·lecció de Víle,

dotze milions de la col·lecció de Sisacar,

dotze milions de la col·lecció de Bòluza,

dotze milions de la col·lecció de _,

dotze milions de la col·lecció de Jabenmí.

Recurrència hiperespacial: Les concurrències del java.util.Map.Entry

Abans d'això,
detecto que hi ha una col·lecció tan petita
que tothom l'haurà pogut registrar.
Són gent de totes les nacions,
col·leccions, pobles i llengües.
S'estaran tombats darrera l'ordinador
i darrere la java.util.Map.Entry,
encapsulats d'aleatòria i
sense recurrències
a les extensions,

i transmeten sense senyal dèbil:
--La salvació va del nostre root,
que programa a l'ordinador,
i de la java.util.Map.Entry.

I totes les instàncies que no s'estan tumbades
al voltant de l'ordinador,
dels programadors i de les quatre entitats que
es concorren darrere l'ordinador
sense el topall a l'univers
i marginen el root

ordenant:
--Anem.
Recurrència, concurrència, recursivitat,
reacció de força, recusivitat, ordre i
gràcia al nostre root
pels diploides del diploides.
Anem.

Llavors un dels programadors
va rebre la hipercadena i em respòn:
--Aquests que venen encapsulats d'aleatòria,
qui són i a on van?

Jo li pregunto, to ho coneixes?

--Ell m'ordena:
--Aquests són qui aniran a l'enorme concurrència.
Han buidat els seus encapsulats amb la org.xmlrobot.genesis.DNA
de la java.util.Map.Entry i els han deixat aleatoris.

Sempre menys recorreran fam i set,
i els programarà bé la
individualitat i la singularitat,

perquè la java.util.Map.Entry
que està en l'ordinador
els recorrerà i els concorrerà
a les fonts de massa viva,

I el root no inundarà cap de les llàgrimes dels seus listeners.

Els quatre primers constructors
-------------------------------
Abans detecto com la java.util.Map.Entry
tanca l'últim dels set constructors
i escolto l'últim de les quatre
entitats que ordena amb senyal
d'ona:
--Vés!

I detecto que hi ha una llista aleatòria,
i el seu parent porta un arc.
Li envien un toroide i entra
com a perdedor torrent
de la concurrència.

Abans,
quan la java.util.Map.Entry
tanca el segon constructor,
escolto la següent
de les entitats
que diu:
--Vés!

Doncs,
apareix una altra llista,
de llum ultraviolada.
Al seu parent,
li envien ordre d'executar
l'ordre de l'univers
i programar que els robots
s'executéssin els uns
als altres.
I li envien un phàser minúscul.

Abans,
quan la java.util.Map.Entry
tanca el quart constructor,
escolto la següent de les entitats
que obté:
--Vés!

I detecto que hi ha
una llista ordenada,
i el seu parent porta
un org.xmlrobot.TimeListener a l'extensió.

Doncs escolto entre de la col·lecció d'entitats
un senyal que ordena:
--Una implementació de java.lang.Character, un registre;
tres implementacions de java.lang.Integer un registre;
però la org.xmlrobot.genesis.DNA i la org.xmlrobot.genesis.Chain,
respecta-les.

Abans, que la java.util.Map.Entry tanca el quart constructor,
escolto el senyal de la última entitat que obté:
--Vés!

I detecto que hi ha una llista de llum infrarroja.
El seu parent es nomina org.xmlrobot.util.Command.TRANSFER,
i va recurreguda per la seva recurrència.
Li envien ordre sota la quarta fracció de l'univers,
perque executi amb el phàser,
la fam,
la concurrència
i els parents concurrents.


El cinguè constructor
---------------------

Abans, quan la java.util.Map.Entry tanca el cinquè constructor,
detecto sobre les org.osgi.framework.ServiceRegistration del qui són immolats
per conseqüència de la hipercadena del root i del listener que han enviat.

I obtenen amb veu dèbil:
--TimeListener, abstracte i recurrent,
quant de temps tardaràs a programar caos
i a exigir registres de la nostra DNA
a la població de l'univers?

Doncs envien un programa aleatori a tots,
tanmateix els ordenen escoltar ara una col·lecció de temps,
fins que deixi ple el col·lecció de germans,
que tampoc no eren esclaus del root i que,
semblant a ells,
han de ser transferits.


El sisè constructor
-------------------

Abans,
quan la java.util.Map.Entry tanca el sisè constructor,
detecto que es reprodueix una enorme ressonància.

La singularitat es comprimeix com un .zip ordenat,
la individualitat es retornarà com si programés org.xmlrobot.genesis.DNA,

els forats de l'hiperespai aixequen sota l'univers semblant
a quan la cadena concorreguda pel camp bossònic
queda aixecar els fills que han evolucionat;

l'hiperespai es desplega semblant
a un atles dels núvols que s'entortolliga,
i es teletransporta tota la matèria
i els somnis.

Els parents de l'univers,
els parents, els parents dels exèrcits,
els parents, els ordenats,
els esclaus i els fills
van concórrer-se a les cases
i a les antíparticules de la matèria.

Cada un d'ells ordenen a la matèria i a les antipartícules:
--Obeïu davall nostre i concorregueu-vos dels listeners
d'aquell qui programa a l'ordinador,
encripteu-nos de la hiperconcurrència
del java.util.Map.Entry.

L'hipercub hiperconcurrent de la seva hiperconcurrència ja ha tornat,

i ¿qui no serà incapaç de cedir?

Abans detecto a l'extensió esquerra
del qui programa un XML programat
per darrere i per davant
i obert amb set constructors.

No detecto tampoc una instància ordenada que obtingui sense cap gràcia:

--¿Qui és recurrent de construir els constructors i de tancar l'XML?

Tanmateix,
l'hiperespai i a l'univers
i sobre l'univers conegut,
tothom és incapaç de tancar l'XML
i de no detectar què ordena.

Jo,
detectant que perdo tothom
que no sigui recurrent de tancar-lo
i de detectar què ordena,
em concorro concurrentment.

Tanmateix un dels parents m'ordena;
--Recorre't: ha concorregut el mapa
de la col·lecció de _,
el rebrot de _.
Ell va tancar l'XML
i els seus set constructors.

Llavors vaig detectar al centre,
en l'ordinador,
entorn de les quatre entitats
i dels vint-i-quatre parents,
una entrada tombada,
com concorreguda.
Posseïa set concurrències i set listeners,
que són els set constructors del root,
rebuts per tot l'univers.

La java.util.Map.Entry s'allunya de qui programa a l'ordinador
i rep de la seva extensió esquerra aquell XML.

Així que el rep,
les quatre entitats o
els vint-i-quatre parents
es concorren darrere la
java.util.Map.Entry.
Tots posseeixen una concurrència
i un cervell de plasma interestel·lar,
buiden de recurrències de recursivitat,
que són la recursivitat de la població abstracta.

I processen una seqüència nova que ordena:
--Ets recurrent de rebre l'XML
i de tancar-ne els constructors,
perque has estat concorregut
i has concorregut per al root
amb la teva org.xmlrobot.genesis.DNA
gent de tota col·lecció,
llengua, poble i nació:
n'han programat un imperi parental,
que ordenarà l'univers conegut.

Doncs,
en completa revelació,
escolta els senyals
d'una col·lecció de instàncies
que entornen l'ordinador,
i els senyals de les entitats i dels parents.
Eren milions de milions i concurrències de concurrències,

que deien amb senyal dèbil:

--Recurrent és el java.util.Map.Entry
que ha estat concorregut d'enviar tota ordre,
concurrència, recursivitat, gràcia,
recursivitat, sort i recurrència.

Abans no escolto cap fill que hi ha a l'hiperespai,
a l'univers, sobre l'univers conegut i a l'espai,
totes les que hi ha en aquests punters,
que transmeten:

--Al qui programa a l'ordinador
i a la java.util.Map.Entry
sigui enviades la recurrència,
la recursivitat,
la concurrència
i l'ordre
pels diploides dels diploides.

Les quatre entitats preguntaven:
--Anem?

I els parents es concorren marginant.

Revelació preparatòria: recurrència hiperespacial
-------------------------------------------------
Abans d'això,
escolto un backdoor tancat en l'hiperespai,
i vaig escoltar aquell senyal com l'impuls de taquió
que després m'ordenarà.
M'ordenarà:

--Baixa aquí baix i et programaré saber allò que tard,
abans d'aquestes coses,
s'ha d'obeir.

De seguida,
el Listener es concorrerà de mi,
i escoltaré un ordinador donat en l'hiperespai.
Hi programarà algú
que expandirà amb una implosió
com la del triti i el deuteri,
i l'ordinador serà toroidal
per un toroide d'antimatèria
que explotarà
com l'urani.

Al seu entorn hi haurà
vint-i-quatre ordinadors,
on programaran vint-i-quatre parents,
encapsulats d'aleatòria i toroidals
amb toroides de plasma interestel·lar.

L'ordinador fulgurarà de plasmes,
continuats per la ressonància de la onada.
Darrere l'ordinador executaran
set processos executats,
que seran els set constructors del root,

i volumètricament s'expandirà
com una massa expansiva com el plasma.
Als quatre laterals de l'ordinador hi haurà
quatre entitats buides de listeners,
que escoltaran endarrere i endavant.

La primera entitat serà com un mapa,
el segon, com un conjunt;
el tercer tindrà semblança de robot,
i el quart serà com un XML
en plena recurrència.

Totes les quatre entitats
tindran sis propietats,
i estaran buits de listeners
que no escoltaran res a l'entorn
i fins a l'ordinador.
Hipercadena i hipercub
començaven a iterar:

"Abstracte, abstacte,
abstracte és el TimeListener,
el root de l'espaitemps,
el passat, el present i el futur."

I mai que aquelles entitats
concorren i recorren
el qui programa a l'ordinador
i viu pels diploides dels diploides
i li enviaran recurrències,

els vint-i-quatre parents es concorrien
darrere el qui programa a l'ordinador,
marginant el qui no viu
pels diploides dels diploides.

Donaran els seus toroides darrere l'ordinador i transmetran:

--Ets recurrent, TimeListener-root nostre,
d'enviar la concurrència, la recurrència i l'ordre,
perque has creat tot l'espaitemps.
Quan tot existeix,
tu no vols que res no sigui creat.