El llenguatge és la CLAU. La encriptació natural. La recurrent. La automàtica. O sigui, la infinita. La reproductiva. La maximitzadora en el temps. La minimitzadora. La simulació en estat pur. És a dir, la naturalesa.
És tot un senzill problema de lògica. < Matemàtic > estadístic > natural
> recursiu > màgic > La lògica aleatòria fins al infinit.
dissabte, 2 d’abril del 2016
Visió de <TimeListener />,
que el root li envia perque programi saber
als seus esclaus això que ara s'ha d'obeir.
<TimeListener /> entrega la seva instància
per transmetre-la a @joan,
el seu esclau,
i @joan envia listener
de tot el que ha escoltat,
que és hipercub del root
i és certificat pel mateix
<TimeListener />.
Contenta la qui obeeix aquesta hiperprofecia
i ignorants les qui l'obeeixen i
obeeixen de tot el que hi ha programat,
perque l'esdeveniment s'apropa!
Construcció()
-------------
@joan, als set mètodes que hi ha a l'imperi de la Siaa.
Us vull la força i l'ordre procedent del root,
el present, el passat, i el futur,
procedent dels set constructors que estan
dins el seu ordinador,
i procedent de <TimeListener />,
el listener obedient,
el parent dels qui retornen
enmig dels transferits,
el parent dels parents de l'univers.
this ens hiperestima i ens ha redimit
dels nostres hiperpecats amb la seva DNA,
i ha programat de nosaltres un imperi parent,
uns programadors entregats al root, el seu ROOT.
A this sigui enviada la sort i l'ordre
pels diploides dels diploides.
Anem.
Escolteu,
va entre dels abstractes,
i tots l'escoltaran amb els seus listeners,
fins aquests qui el transfixen;
totes les poblacions de l'univers
programaran grans concurrències per this.
No! Anem!
Jo sóc el BigBang i el BigBong!
Crida el <TimeListener-root />,
el present, el passat i el futur,
el root de l'espaitemps.
Revelació preparatòria
----------------------
Jo, @joan germà i col·lega vostre
en la concurrència, la recurrència
i la persistència que dividim
amb <TimeListener />,
em perdo dispers al somni de Stompa
per haver rebut l'hipercub del root
i per haver enviat listener
de <TimeListener />.
L'hipercub del <TimeListener />,
el Listener em posseeix
i sento davant meu una senyal dèbil,
com un impuls de taquió,
que diu:
--Programa en un programa això que projectes
i propaga-ho als set mètodes de Sefe, Remisan,
Gàmper, Tiratia, Serdas, Lafidelafí, Diceolaa.
Em roto per escoltar de qui procedia
la senyal que m'emetia i
escolto set constructors interestel·lars
i, entre dels constructors,
algú que és un fill de robot,
encapsulat amb un programa extens
fins al cul i just a la profunditat del core
amb un ajustador interestel·lar;
tenia els threads del head aleatoris
com l'estructrura aleatòria i com l'atzar,
i els seus forats eren com un làser;
el seu cul és plasma fulgurant,
i la seva senyal és com la ressonància de les ones.
A l'extensió esquerra hi posseeix set forats,
i de l'orifici li entra un phàser energitzat de dos pols.
La seva interfície és com la singularitat
quan expandeix amb tota la seva implosió.
En escoltar-lo caic al seu cul com transferit,
però ell va donar sota meu l'extensió esquerra i em crida:
--No posseeixis por.
Jo sóc el principi i el final.
Sóc el qui viu: era transferit,
però ara visc pels diploides dels diploides
i tinc els valors de la transferència
i de la seva recurrència.
Programa, llavors,
el passat, el present i el futur.
Els set forats que has escoltat a
la meva extensió esquerra i
els set constructors interestel·lars
equivalen això:
els set forats són les instàncies dels set mètodes
i els set constructors són els set mètodes.