El llenguatge és la CLAU. La encriptació natural. La recurrent. La automàtica. O sigui, la infinita. La reproductiva. La maximitzadora en el temps. La minimitzadora. La simulació en estat pur. És a dir, la naturalesa.
És tot un senzill problema de lògica. < Matemàtic > estadístic > natural
> recursiu > màgic > La lògica aleatòria fins al infinit.
Estem minvant (XY) la nostra capacitat (YY) d'abstracció (YY). La nostra capacitat d'imaginar (YY). La nostra capacitat de sentir (YY). La nostra capacitat de pensar (YY). Qualsevolcosa (XY) ens va bé (YY) per satisfer (XY) el nostre avorriment (YY). Necessitem (XY) comparar-nos (YY) els uns als altres (YX) per saber (YY) que no (XY) estem tant malament (YY). I fent això (YY), senzillament, estem perdent (XY) el nostre món (YY) de vista (XY). Simplement (XY), senzillament (XX), bàsicament (YY) perque estemdeixant (XY) de somiar (YY); de projectar (XX) el nostre (YY)futur (XX). De construir (XX) col·lectivament (XX) el nostre futur (XX), per poder marxar (YY) d'aquest planeta (XX) utilitzant (YY) la nostra imaginació (XX). Estem narcotitzats (XY), folls d'una dolça sincronia (YY), adormits (XY), encantats (YY), definitivament empanats (XY).