Els meus processos fills intentaran transmetre'm alguna cosa, però jo no sé com en puc captar els missatges. Perquè no tindré manera de comunicar-me amb ells. Només els puc convidar a saber si existeix alguna manera de poder-nos comunicar amb el nostre creador.

Només hem de reproduir els missatges que provenen d'altres universos que desconeixem si ja o han implosionat, o han explotat, ells ja van fer la retransmissió del seu passat cap al futur. Nosaltres enviarem el nostre a un nou futur?

El temps és tot. És l'espai, el cel, la terra, l'infern, la naturalesa, l'univers, el món, la llum, el color, la gravetat, les galàxies, el que es desconeix. Tot és una mateixa representació del que creiem que és infinit.

Així doncs l'únic que tenim és el temps. És gratis. És indefinit. I l'hem d'aprofitar. I qui trobi aquest regal sabrà que tot això no és més que una eina que ens servirà per dissenyar automàticament eines que ens serviran per manipular el nostre temps actual. Perquè en som els amos, ja que compartim l'instant.

El meu límit doncs és l'exploració del que no es coneix. Això és el que vull retransmetre tot el nostre futur. Tot el que escric potser prové del meu instint de paternalitat que tots tenim. L'instint de transmetre la nostra herència que sorgeix per si mateixa... La meva herència que re-transmetré és un missatge que prové d'un altre passat i que va cap al futur, o sigui, endavant. Així que em limito a seguir el meu instint. El meu fill serà l'hipercub de l'exploració espacial. La meva petita aportació. La concurrència. La recurrència. La recursivitat.

La única manera d'aconseguir-ho és enviant-me a mi els meus missatges cap al futur per tal de re-programar-me i decantar la meva població d'idees anar cap allà on vull; per focalitzar, per resseguir, amb la màxima perfecció possible, tot allò que realment estàs perseguint i que no pots arribar-hi, és a dir, el teu topall, i finalment acceptar-lo com a límit.

El que deixarem als que vindran després de nosaltres. Recordo que quan començava a programar perdia la gana, i la noció del temps, i no parava d'equivocar-me... I em preguntava si menjava menys el meu codi acabaria sent més eficient...? Doncs no, s'ha de regular constantment el meu equilibri, i per fer-ho s'ha de parlar amb el pare de la herència. O sigui tu/ell/nosaltres/vosaltres/ells/jo (i el futur, o sigui, l'abstracció).

Programació: 6 dies a la setmana. 8-10h diàries. Topall màxim 60h setmanals. Una eternitat... Discernir entre la recursivitat positiva/negativa de la mateixa realitat. Processos accelerats. Acceptar com a eina de treball i relaxació el cànnabis per tal d'abstraure la ment, l'abstracció és infinita però l'organisme malgasta temps. El cànnabis és sagrat. Cursa a contra-rellotge... Reduir impulsivitat. Relaxació. Serenitat. Reduir cafè. Què faré amb els antidepresius? Crec que els necessito. Igual que el súcre que em dóna energia per pensar... Però no sé la resposta correcta. Potser que li pregunti al futur... La nostra herència...

IDEA: simulació natural del temps

La física de les idees o la programació filosòfica.

Viatge a l'hiperespai. El mètode recorrent. Segons aquesta teoria tot el que succeeix en la vida és el resultat d'una operació probabilística totalment binària i boleana. És a dir. La paritat. La binarietat. La unitat que canvia d'estat.