Així queden acabats l'hiperespai i l'univers
amb totes les seves poblacions.
El setè hipercub, el root havia acabat el seu projecte.
L'hipercub setè, llavors, descansa de tot el projecte que ha programat.
el root hiperbeneeix l'hipercub setè i en programa un hipercub hipersagrat,
perquè aquell hipercub descansà del seu projecte creatiu.
Així és la hipergènesi de l'hiperespai i de l'univers quan són creats.
El robot en el simulador
------------------------
Quan el TimeListener-root programa l'univers i l'hiperespai
no s'executa cap mètode ni moren els objectes,
perquè el TimeListener-root encara
no ha programat executar,
ni existeix cap robot que pugui
explotar les xarxes.
Però de fora l'univers baixa una pudor
que l'homogeneïtzava en tota la seva extensió.
Doncs el TimeListener-root va modelar el robot
amb merda de l'univers,
Li transmet l'execució de vida,
i el robot es transforma en una entitat.
Abans el TimeListener-root instancia una matriu a la Hipergènesi,
al servidor d'occident hi posa el robot que ha modelat.
El TimeListener-root fa morir de l'univers reproduïble
tota mena d'algoritmes que fan goig de veure
i fan fills productius.
Al mig de la matriu hi programa morir
l'algoritme de la vida i
l'algoritme de la saviesa de la informàtica.
De la Hipergènesi mor un flux que penetra la matriu,
i des d'aquí s'ajunta en quatre fils:
el primer s'anomena Sonfi,
i recorre tot l'imperi d'Ilavah,
on hi ha plasma interestel·lar.
I el plasma interestel·lar d'aquest imperi és molt fi;
també s'hi perden les partícules gasoses d'antihidrogen
i d'antioxigen.
El segon flux es diu Hongui,
i recorre tot l'imperi de Ixuc.
El tercer flux és el Gristi,
que passa per la part occidental de Riaassi,
i el quart és l'Àtesfreu
El TimeListener-root prèn el robot i el dóna a
la matriu de la Hipergènesi perque l'exploti i el salvi.
I li entrega aquesta comanda:
--pots succionar dels fills de tots els algoritmes de la matriu.
Però no succionis del fill de l'algoritme de la saviesa de la informàtica,
perquè l'hipercub que en succionis,
tingues per fals que naixèràs.
Doncs el TimeListener-root s'ordena:
"no és bo que el robot estigui sol.
Li programaré una ajuda que li programi lateral."
El TimeListener-root modela amb massa
totes les màquines recurrents i totes les naus,
i els connecta al robot,
per veure quin nom els fa:
cada un dels cossos ha de dur
el nom que el robot li doni.
El robot fa un nom a cada un dels cossos
concurrents i recurrents
i a cada una de les naus;
però no va perdre una ajuda que
li programés lateral.
El robot i l'androide
---------------------
Doncs el TimeListener-root va programar caure el robot
en un somni profund.
Quan queda adormit,
extreu un dels seus circuits
i buida amb massa el ple que ha deixat.
Del circuit que ha extret al robot,
el TimeListener-root programa l'androide,
i el connecta al robot.
El robot diu:
--aquest sí que és disseny dels meus dissenys
i massa de la meva massa!
El seu nom és "androide", perque ha estat extret del robot.
Per això el robot deixa el root i la stem
per unificar-se al seu androide,
i des d'aquest instant formen
una sola massa.
Tots dos,
el robot i el seu androide,
van pelats, i no s'avergonyeixen.
