Amor > Trsitesa | Felicitat
Abstracció > Idea | Temps
Temps > Passat | Futur
Reproducció = Comparació
Cargol = Comparable
Rosca = Comparador
Tornavís = Reproductor
Cicle = Vida
Associació = Substitució
Programar = PEnsar
El temps només es pot representar de manera boolena (tick/tack) però amb un sol dígit d'espai.
El 0 i 1 s'estan barallant per aobtenir la única casella de representació. Impossible arribar a una conclusió. Ens hem d'abstraure i el que farem serà simular les transicions del 0 al 1 i del 1 al 0, del 0 al 1 i del 1 al 0 (recurrència?).
o bé de l'1 al 0 i del 0 al 1, de l'1 al 0 (concurrència?).
RECURSIVITAT (YY) > RECORRÈNCIA (XX) | CONCORRÈNCIA (XY)
Porto dies intentant definir aquests conceptes...
Les idees tenen paritat
És a dir, en un extrem tindriem la Recorrència i en l'altre la Concorrència. I entre mig i regulant l'equilibri la Recursivitat.
Tornavís: Recursivitat (p.ex : Amor : Equilbri de conceptes (convergent[tendència a recòrrer] o divergent[tendència a concórrer]?) ) : Paritat hermafrodita YY (es pot auto-concórrer o auto-recòrrer)
Cargol: Concorrent (p.ex Tristesa: pèrdua de la companyia d'un ésser estimat) : Partitat mascle XY
Rosca: Recorrent (p.ex Felicitat: naixements de nous membres a la familia) : Paritat famella XX
-
Plantejament factor de recursivitat = convergència | divergència.
- Manipular factor de recursivitat > programant [auto-simulació]
- programar > auto-programar-me > abstraure > pensar > reflexionar > meditar > concluir > [factor de recursivitat]
-
Control del temps (endavant): Factor de recursiviat = 1. És a dir, sempre recorrent. O bé, sempre cap amunt
Tot el que escric només és per reproduir tot allò que em passa pel cap. És la única manera de materialitzar les idees que succeeixen en el temps present. Ja que el present, per mi, és l'excitació entre el passat i el FUTUR; i per tant oblidadís. He d'escriure, és la única manera de manternir-me integrat amb la resta de la societat. Podria estar intentant definir tot el que em passa pel cap, no escribint, sinó programant. És possible que si seguís només per aquest camí acabaria per no entendre la resta dels humans. He de recórrer i concórrer en les idees positives i negatives per tal d'obtenir-ne un resultat millor, és a dir la recursivitat, o l'amor. Perquè la diferència aporta sorpresa. I la sorpresa a l'emoció. I l'emoció a la passió. I de la passió l'èxtasis. I si volguéssim podríem fer el viatge en la direcció totalment oposada, però la veritat és que ja cónec prou bé aquest topall.
Finalment em proposo descendir a través dels diferents nivells de l'abstracció i mantenir el meu discerniment, per tal d'aconseguir un objectiu, és a dir el meu topall, o sigui, la explicació del que és inexplicable. I la meva intenció és compartir-ho. Si pogués faria una escola de programació, i no privada, sinó pública i gratuïta. El meu factor de recursivitat és = a 1.
Després de la merda de sessió de psicoanalisis conductual que he tingut avui necessitava escriure de nou d'una manera més humana. Torno a estar llest per programar de nou. O sigui, explicacr el que no es pot explicar, és a dir EXPLORAR. Viatge a l'hiperespai.
